El sobrepès i l’obesitat es defineixen com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut
L’índex de massa corporal (IMC) -pes en quilograms dividit pel quadrat de la talla en metres (kg / m2) – és un índex utilitzat freqüentment per classificar el sobrepès i l’obesitat en adults. L’OMS defineix el sobrepès com un IMC igual o superior a 25, i l’obesitat com un IMC igual o superior a 30.
El 2008, més de 1 400 milions d’adults tenien sobrepès i més de 500 milions eren obesos
El 2008, més de 1 400 milions d’adults tenien sobrepès i més de 500 milions eren obesos. Cada any moren, com a mínim, 2,8 milions de persones a causa de l’obesitat o sobrepès. La prevalença de l’obesitat pràcticament s’ha duplicat entre 1980 i 2008. Encara que anteriorment es considerava un problema limitat als països d’alts ingressos, en l’actualitat la obesitat també és prevalent en els països d’ingressos baixos i mitjans.
El 2013, 42 milions de nens menors de cinc anys tenien sobrepès
L’obesitat infantil és un dels problemes de salut pública més greus del segle XXI. Els nens amb sobrepès tenen moltes probabilitats de convertir-se en adults obesos i, en comparació amb els nens sense sobrepès, tenen més probabilitats de patir a edats més primerenques diabetis i malalties cardiovasculars, que al seu torn s’associen a un augment de la probabilitat de mort prematura i discapacitat.
A nivell mundial, el sobrepès i l’obesitat causen més morts que la insuficiència ponderal
El 65% de la població mundial viu en països on el sobrepès i l’obesitat causen més morts que la insuficiència ponderal. Entre aquests països s’inclouen tots els d’ingressos alts i mitjans. El 44% dels casos mundials de diabetis, el 23% de cardiopatia isquèmica i el 7-41% de determinats càncers són atribuïbles al sobrepès i l’obesitat
L’obesitat sol ser el resultat d’un desequilibri entre les calories ingerides i les calories gastades
L’augment del consum d’aliments molt rics en calories sense un augment proporcional de l’activitat física produeix un augment de pes. La disminució de l’activitat física produeix igualment un desequilibri energètic que desemboca en l’augment de pes.
El suport de la comunitat i de l’entorn són fonamentals per influir en les eleccions personals i evitar l’obesitat
La responsabilitat individual només pot exercir plenament els seus efectes quan les persones tenen accés a una manera de vida saludable i reben suport per triar opcions saludables. L’OMS mobilitza totes les parts interessades que tenen una funció crucial en la creació d’entorns saludables i en la assequibilitat i accessibilitat d’opcions dietètiques més saludables.
Les eleccions dels nens, la seva dieta i l’hàbit de realitzar activitats físiques depenen de l’entorn que els envolta
El desenvolupament socioeconòmic i les polítiques agrícoles, de transport, de planificació urbana, mediambientals, educatives, i de processament, distribució i comercialització dels aliments influeixen en els hàbits i les preferències dietètiques dels nens, així com en la seva activitat física. Aquestes influències estan fomentant cada vegada més un augment de pes que està provocant un augment continu de la prevalença de l’obesitat infantil.
Una dieta saludable pot contribuir a prevenir l’obesitat
Es pot:
1) mantenir un pes saludable;
2) reduir la ingesta total de greixos i substituir els greixos saturats per les insaturats;
3) augmentar el consum de fruites, hortalisses, llegums, cereals integrals i fruits secs;
4) reduir la ingesta de sucre i sal.
L’activitat física regular ajuda a mantenir un cos sa
Cal realitzar una activitat física suficient al llarg de tota la vida. La realització d’activitats físiques d’intensitat moderada durant 30 minuts al dia la majoria dels dies de la setmana redueix el risc de malalties cardiovasculars, diabetis, i càncer de còlon i mama. L’enfortiment muscular i els exercicis d’equilibri poden reduir les caigudes i millorar la mobilitat de la gent gran. Per reduir el pes pot ser necessària una activitat més intensa.
Per frenar l’epidèmia mundial d’obesitat cal una estratègia poblacional, multisectorial, multidisciplinària i adaptada a l’entorn cultural
El Pla d’Acció de l’Estratègia Mundial per a la Prevenció i el Control de les Malalties no Transmissibles constitueix un full de ruta per a l’establiment i enfortiment d’iniciatives de vigilància, prevenció i tractament de les malalties no transmissibles, entre elles l’obesitat.
Font: OMS http://www.who.int/features/factfiles/obesity/facts/es/index9.html