Aprimen els aliments integrals?

La diferència entre un aliment integral i el seu homònim refinat resideix en la major quantitat de fibra alimentària que aporta l’integral.
Podem definir la fibra alimentària com aquella part dels aliments que no és digerible per part dels enzims del budell humà, i en podem trobar de dos tipus: soluble (pectines, gomes, mucílags i algunes hemicel·luloses), que es troba a les fruites (especialment a les pomes ) i en alguns vegetals, i insoluble (cel·luloses i hemicel·luloses), present en les capes externes dels grans dels cereals (segó).
Dins de les propiets de la fibra podem destacar:
1. Alta capacitat per retenir aigua (augment de la massa del bol alimentari i acceleració del trànsit intestinal), amb efectes saciants i millora de l’estrenyiment.

2. Fixació de cations (minerals o orgànics) i àcids biliars, amb l’efecte d’ajudar a baixar el colesterol.

3. Producció d’àcids grassos de cadena curta (per fermentació bacteriana en el colon), amb efectes de protecció de la integritat de la mucosa colònica.

Totes aquestes propietats ja justifiquen per elles mateixes la necessitat d’assegurar un consum mínim diari de fibra, fet que podem aconseguir amb la utilització d’aliments integrals a la dieta.

A igual pes, els aliments integrals aporten una mica menys de calories que els refinats (així 100 g de pa blanc té unes 380 kcal, i 100 g de pa fet amb farina integral, unes 360 kcal). Aquestes diferències són massa petites per justificar una pèrdua sensible de pes atribuïble només al consum d’aliments integrals.