|
|
|
La
diferència entre un aliment integral i el seu
homònim refinat resideix en la
major quantitat de fibra alimentària que aporta l'integral.
Podem definir la fibra
alimentària com aquella part dels aliments que no
és digerible per part
dels enzims del budell humà, i en podem trobar de dos tipus:
soluble (pectines,
gomes, mucílags i algunes hemicel·luloses), que
es troba a les fruites
(especialment a les pomes ) i en alguns vegetals, i insoluble
(cel·luloses i
hemicel·luloses), present en les capes externes dels grans
dels cereals (segó).
Dins de les propiets de la fibra podem
destacar:
1. Alta capacitat
per retenir aigua (augment de la massa del bol alimentari i
acceleració
del trànsit intestinal), amb efectes saciants i
millora de l'estrenyiment.
2. Fixació de cations
(minerals o orgànics) i àcids biliars, amb
l'efecte d'ajudar a baixar el colesterol.
3. Producció
d'àcids grassos de cadena curta (per fermentació
bacteriana
en el colon), amb efectes de protecció de la
integritat de la mucosa
colònica.
Totes aquestes propietats ja justifiquen per elles mateixes la
necessitat d'assegurar
un consum mínim diari de fibra, fet que podem aconseguir amb
la utilització
d'aliments integrals a la dieta.
A igual pes, els aliments integrals aporten una mica menys de calories
que els
refinats (així 100 g de pa blanc té unes 380
kcal, i 100 g de pa fet amb farina
integral, unes 360 kcal). Aquestes diferències
són massa petites per justificar
una pèrdua sensible de pes atribuïble
només al consum d'aliments integrals.
|
